dijous, 11 de juny de 2020

Xerrada sobre la Guerra Civil

L'Esther Espejo, historiadora del Museu de Badalona, ens ha ensenyat fotografies de la Badalona dels anys de guerra civil, plànols de la nostra ciutat amb les marques de les bombes caigudes durant aquells anys i uns fragments de la pel·lícula "La lengua de las mariposas". Hem après molt d'història i ens ha fet pensar.






LA CANÇÓ DELS INVADITS
Apel·les Mestres


No passareu! I si passeu,
serà damunt un clap de cendra;
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.

Més no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.

Mes, no serà! Per mes que feu,
no passareu!

No passareu! Y si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
y el just que hi mor, de qui és la glòria.

Mes, no serà! Per mes que feu,
no passareu!


A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!

Per xo cantem: ”Per mes que feu,
no passareu!”



VIENTOS DEL PUEBLO ME LLEVAN
Miguel Hernández

Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra;
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.
La agonía de los bueyes
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.

Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.